PL

L’empresa lliure
Manel Zaera, desembre de 2004
Aquest text es distribueix sota la llicència Reconeixement-CompartirIgual 2.0 de
CreativeCommons, reproduïda al final i que podeu trobar en aquest enllaç:
http://creativecommons.org/licenses/by-sa/2.0.
Introducció
Aquest text no pretén ser un estudi exhaustiu del programari lliure ni donar xifres
econòmiques sobre els beneficis que pot suposar utilitzar-lo. En tot cas, intenta donar
idees perquè des d’un punt de vista professional, tant de la informàtica com no, es
consideri com una opció a l’hora d’avaluar solucions tecnològiques. Al final del text
s’inclou una llista de programari classificat per l’ús que se’n fa, per tal que disposeu
d’una llista de programes per començar a provar. Ni són tots els que hi ha, ni la
classificació és la millor ni l’única. La intenció, diuen, és allò que realment importa.
Espero que us sigui útil.
Programari lliure
Per utilitzar programari, ja sigui un sistema operatiu, una eina de desenvolupament o un
programa en general, l’autor d’aquest, o qui està en possessió dels seus drets
d’explotació, ha de donar el seu permís perquè pugui ser utilitzat. Aquest permís es
formalitza mitjançant un contracte entre dues parts, la llicència de programari, on una
de les parts és l’autor o qui tingui els drets d’explotació, i de l’altra, qui vulgui fer-ne ús.
El programari pot considerar-se lliure o no, en funció de la llicència sota la qual es
distribueix.
El programari lliure (free software) el va definir la Free Software Foundation (FSF),
fundada el 1985, i és aquell la llicència del qual garanteix les següents quatre llibertats1:
• Llibertat 0: Llibertat per utilitzar el programa, amb qualsevol propòsit.
• Llibertat 1: Llibertat per estudiar el funcionament del programa i per adaptar-lo a
les pròpies necessitats. Cal poder accedir al codi font per poder-ho fer.
• Llibertat 2: Llibertat per redistribuir còpies i així ajudar el veí.
• Llibertat 3: Llibertat per millorar el programa i distribuir les millores, en benefici de
la comunitat. Cal poder accedir al codi font per poder-ho fer.
A diferència del programari lliure, el programari propietari no garanteix mai totes
quatre llibertats. Sovint no es pot utilitzar un programa més que en un sol ordinador, en
una sola llengua, sense poder oferir serveis en xarxa a altres ordinadors, excepte alguns
molt concrets, etc. Només serà considerat lliure el programari que compleixi aquestes
quatre llibertats.
Molts cops se sent parlar de programari de codi obert (open source)2. Aquest terme fou
1 Vegeu http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.html
2 Vegeu http://www.opensource.org/docs/definition.php
1/22
L’empresa lliure
adoptat per l’Open Source Initiative (OSI), fundada el 1998 arran de l’anunci de
Netscape de l’alliberament del codi font del seu navegador. El nom triat, codi obert,
pretenia evitar la confrontació que s’associava amb el terme programari lliure, i vendre
una idea pragmàtica i de negoci com la que havia motivat l’alliberament de Netscape3.
En aquest text, per no haver de distingir en excés, es farà servir el terme programari
lliure per referir-se tant a aquest com al codi obert. Podeu veure comentaris de Richard
M. Stallman sobre les diferències entre programari lliure i codi obert a [7] i, l’opinió
d’Eric S. Raymond sobre el moviment del programari lliure a [5].
Avantatges de l’ús del programari lliure
Utilitzar programari lliure té avantatges que són conseqüència de les quatre llibertats
enunciades anteriorment. Aquestes avantatges sovint són inconvenients en el
programari propietari, o almenys no sempre són aspectes que aquest compleix. A
continuació s’indiquen alguns aspectes que fan del programari lliure una alternativa
interessant:
• Independència del proveïdor: Disposar del codi font i poder-lo modificar suposa no
dependre d’un sol proveïdor per resoldre els problemes que es tinguin amb el
programari. En el cas de programari propietari aquest no és modificable, perquè no
es disposa del codi font ni dels drets per fer-ho. D’aquesta manera, si cal corregir
algun error, adaptar-lo o millorar-lo, cal esperar que el proveïdor ho faci. Però, això
ho farà quan decideixi treure una nova versió o un pedaç, no quan un usuari en
concret ho necessiti, i fins i tot pot no fer-ho mai. En el cas del programari lliure això
no és així i, ja sigui l’usuari si té prou coneixements, la comunitat de desenvolupament
del programa, o algú altre per encàrrec, pot modificar el programa quan calgui. Així
mateix, si qui dóna servei no ho fa de forma satisfactòria per al client, aquest pot
decidir canviar d’empresa proveïdora.
• Provar abans d’utilitzar: Per provar programari propietari hi ha diferents formes de
fer-ho. Bé es pot utilitzar una versió que caduca al caps d’uns dies (versió d’avaluació,
o de vegades sota llicència shareware), bé una versió amb menys funcionalitat que la
real, bé es pot ser usuari de prova de versions beta (beta testing), etc. Per poder ser
usuari de prova de versions beta cal acollir-se a les condicions de prova de qui ven el
programa, sempre i quan quedin subscripcions disponibles, i cal tenir en compte que
no es tracta de la versió definitiva del programa. En canvi, el programari lliure es pot
provar en qualsevol fase del seu desenvolupament i es pot analitzar el seu codi font si
cal, de manera que a l’hora de decidir implantar-lo s’haurà pogut provar sense
limitacions.
• Foment de la indústria local: La indústria local de la informàtica pot aprofitar-se del
programari lliure en diversos aspectes. La proximitat al client i l’oportunitat de donar
un servei d’adaptació de programari estàndard a les necessitats del client, sense
haver de desenvolupar programari a mida, com ha estat tradicional en àrees amb
empreses més aviat petites. L’adaptació de programari va lligada a la integració de
diferents tipus de programes. Així mateix, pot néixer una comunitat de
desenvolupament local de programari de la que tota la comunitat d’usuaris i de
professionals se’n pot beneficiar.
3 Vegeu http://www.opensource.org/docs/history.php
2/22
L’empresa lliure
• Garantia de qualitat: La comunitat de desenvolupadors i usuaris d’un projecte de
programari lliure està interessada que la seva qualitat vagi millorant. En cas que això
no sigui així, el projecte pot ser abandonat o pot crear-se una branca alternativa per
tal d’aconseguir-ho.
• Estàndards oberts: L’ús d’estàndards oberts és una característica implícita en el
programari lliure. Això garanteix la interoperabilitat entre sistemes que també
utilitzin estàndards oberts. No passa el mateix amb el programari propietari, el qual
sovint altera els estàndards o utilitza formats propietaris impedint la interoperabilitat
i es podria dir que la competència.
• En català: Molts programes lliures es troben traduïts al català, almenys els més
coneguts, gràcies a la tasca d’organitzacions com Softcatalà, les quals s’encarreguen
del procés de traducció. Així, programes com OpenOffice.org, Mozilla Firefox, Gimp,
etc., es troben en versió catalana. En cas de no tenir la traducció al català d’un
programa, la disponibilitat del codi font permet que hom faci la traducció si la
necessita, podent-la posar a l’abast de la comunitat de desenvolupadors i usuaris
perquè en treguin profit. Aquesta facilitat és impensable en programari propietari.
• No hi ha portes del darrera: El programari lliure, pel fet que el seu codi font està
disponible, no té portes del darrera que permetin que un programa estableixi
comunicacions no autoritzades ni conegudes amb l’exterior, podent enviar dades
personals de l’usuari a tercers.
No seria correcte esmentar avantatges sense comentar també inconvenients que es
presenten quan hom fa servir programari lliure. Darrerament Microsoft ha encetat una
iniciativa web anomenada Get the Facts4, destinada a argumentar per què és millor
Windows que GNU/Linx, a la qual Novell ha contestat amb la iniciativa Toda la verdad5,
dedicada a explicar tot el contrari. Són múltiples els arguments que contradiuen les
afirmacions de l’empresa de Bill Gates6. Un altre article publicat a The Register ([8]) fa
una anàlisi de Windows i GNU/Linux respecte als problemes de seguretat del primer, els
quals acostumen a ser més importants que els del segon, i no sempre són solucionats, o
quan se solucionen, amb els coneguts Service Packs, alguns programes deixen de
funcionar a causa de les modificacions. Ni el cost total d’adquisició (TCO, Total Cost of
Ownership) de Linux és més alt que el de Windows, ni els sistemes Windows són els més
atacats perquè són els més utilitzats, ni el programari lliure és sinònim de violació de la
propietat intel·lectual. A continuació es comenten alguns possibles inconvenients (més
aviat mites, com podeu veure a [9]):
• Propietat intel·lectual: El problema de violació de la propietat intel·lectual està sent
seguit per la comunitat de programari lliure arran del litigi iniciat per la companyia
SCO contra IBM l’any 2003 per haver incorporat al nucli de Linux codi sota copyright
en possessió de SCO, a més d’altres reivindicacions sobre secrets industrials. Fa pocs
mesos ha aparegut un altre cas, de l’empresa Furthermore contra l’empresa Miro, per
motius semblants sobre el sistema de gestió de continguts Mambo. Ni SCO, ni
Furthermore, no han demostrat encara que aquest suposat codi robat existeixi.
4 Vegeu http://www.microsoft.com/windowsserversystem/facts/default.mspx
5 Vegeu http://www.novell.com/es-es/linux/truth
6 Per exemple, http://www.opensource.org/halloween
3/22
L’empresa lliure
L’ús de programari lliure requereix tenir cura de no utilitzar parts de programari de
tercers sense autorització, és cert. Però, això passa també amb el programari
propietari. Mentre que el codi dels programes lliures està a disposició pública podent
ser analitzat i detectades les inclusions il·legítimes de codi, els programes propietaris
no ofereixen aquesta facilitat.
• Patents: Als EUA les patents són una amenaça per al programari, doncs la protecció
de les idees via la propietat industrial ataca directament la innovació en la indústria
del programari, afavorint les grans empreses que acumulen patents i juguen a creuarles
entre elles. Tant el programari lliure com el propietari estan amenaçats per les
patents. A Europa no es pot patentar el programari però, si això succeís la situació
seria semblant a la dels EUA. Cap empresa petita que desenvolupi programari no pot
estar segura que no viola cap patent, doncs de patents n’hi ha milers i és inviable fer
una anàlisi completa abans de saber que no serà denunciada per fer-ho. Així mateix,
una empresa que no pugui jugar al joc de creuar patents, que no en tingui una bona
cartera, tampoc no podrà protegir-se contra denúncies. I això afecta tant a
programari lliure com propietari.
• Qualitat: La qualitat del programari lliure pot ser discutida, doncs no tots els
projectes lliures són projectes de qualitat, igual que no tots els programes propietaris
ho són. L’avantatge és que si un projecte no té qualitat i no es gestiona en un sentit
favorable a aconseguir-la, serà rebutjat per la comunitat, o bé es crearà una branca
alternativa per conduir-lo a bon port.
• Suport tècnic: El suport en els projectes de programari lliure es posa en dubte molt
sovint. Actualment grans empreses que estan dins del món de programari lliure
-Novell, RedHat, IBM, etc.- ofereixen serveis de suport. Però, justament un dels
aspectes interessants és el fet que el suport el poden donar empreses properes al
client, empreses locals. És clar, això requereix un teixit d’empreses competents en la
matèria, per no haver de recórrer sempre al suport d’empreses llunyanes.
• Seguretat: Diuen els defensors de programari propietari que el fet de tenir tothom
accés al codi font deixa la porta oberta als sabotejadors per atacar els sistemes. El fet
de tenir accés al codi font també fa que més gent pugui detectar abans un error i
corregir-lo. Podeu veure una reflexió sobre el tema a The Cathedral and the Bazaar
([3]). També podeu veure a [8] com malgrat ser Apache Web Server el servidor web
més utilitzat del mercat, es detecten més forats a Internet Information Server que no
pas a Apache. De la mateixa manera es diu que el programari propietari és més
utilitzat i per això se li detecten més problemes. L’exemple anterior d’Apache és
l’utilitzat novament a [8] per contradir aquest argument.
El programari lliure a l’empresa
El programari lliure està present a l’economia catalana i a l’espanyola. Ja hi ha empreses
arreu de Catalunya que fan negocis al voltant d’ell. Al directori de LaFarga
(http://www.lafarga.org), per exemple, hi ha 13 empreses inscrites, a finals de novembre
de 2004, estant en marxa aquesta iniciativa des de setembre de 2004. El Llibre Blanc
del programari lliure a Espanya té registrades 326 empreses que donen suport i serveis
al voltant del programari lliure
(http://www.libroblanco.com/html/index.php?module=database&func=view&did=6), de
4/22
L’empresa lliure
les quals més de 50 són catalanes. Això, sense comptar totes les empreses que utilitzen
programari lliure dia a dia, no com finalitat del seu negoci, sinó com una eina més al seu
abast.
Segons la seva relació amb la informàtica es classifica a continuació la relació de les
empreses i el programari lliure segons si són empreses d’informàtica o empreses
usuàries d’informàtica.
Empreses d’informàtica
Hi ha diferents models de negoci al voltant del programari lliure que les empreses
d’informàtica poden adoptar (vegeu el capítol 5.2 de [1]). Amb el programari lliure no es
fa negoci venent llicències, sinó proporcionant serveis relacionats. Les empreses
d’informàtica poden assessorar sobre l’ús de programari lliure, fer modificacions i
adaptacions perquè s’adapti millor a les necessitats del client, proporcionar formació
sobre el seu ús, realitzar la integració de programari amb altres (per exemple, la
instal·lació de plataformes web amb LAMP7). Així mateix, el programari lliure permet
desenvolupar programes sense partir des de zero, ja sigui per obtenir programari lliure
o propietari com resultat.
Desenvolupament de programari
El programari lliure pot ser la base d’un desenvolupament posterior, ja sigui aquest
lliure o propietari. Això permet que l’empresa d’informàtica pugui ser més eficient,
centrant-se en la resolució del problema que se li planteja i no amb aspectes de més baix
nivell. A l’hora de desenvolupar un projecte que utilitzi programari de tercers, en
concret programari lliure de tercers, cal tenir en compte la llicència sota la qual es
distribueix aquest, per detectar incompatibilitats. Per exemple, no es pot utilitzar
programari distribuït sota la llicència GPL si es fa servir per al desenvolupament d’un
programa que es distribuirà sota una llicència propietària. En canvi, no hi hauria cap
problema si la llicència fos LGPL o BSD en comptes de GPL. El paquet BouncyCastle és
un exemple de programari lliure que es fa servir per desenvolupar solucions de
programari, lliure o propietari, relacionat amb la infraestructura de clau pública (PKI) i
la signatura electrònica. Axis és un exemple de com crear fàcilment aplicacions de
serveis web amb servidors d’aplicacions com Tomcat o JBoss.
Una empresa d’informàtica pot liderar o pot col·laborar en un projecte de programari
lliure, de manera que serà reconeguda com una empresa experta en aquell programari,
cosa que facilitarà la contractació de serveis relacionats.
Per desenvolupar programari les empreses utilitzen eines que faciliten el treball. En
aquest sentit, existeixen eines de desenvolupament, com els entorns integrats de
desenvolupament (IDE), amb llicència lliure, els quals a més permeten afegir extensions,
que pot crear una empresa per a necessitats pròpies, per tal de realitzar la major part
de tasques de desenvolupament del projecte en un entorn uniforme. Eclipse és un
exemple d’entorn que facilita el desenvolupament de projectes en llenguatge Java, que
integra el suport per a la realització de prova unitària (jUnit), i que permet afegir
extensions per crear aplicacions J2EE, podent gestionar des del mateix entorn un
7 LAMP: Linux+Apache+MySQL+PHP/Perl
5/22
L’empresa lliure
servidor d’aplicacions. KDevelop és un entorn de desenvolupament per a KDE que
suporta diferents llenguatges de programació. La plataforma Mono, implementació
lliure de .Net, també inclou un entorn de desenvolupament de programari en aquesta
plataforma, MonoDevelop.
ArgoUML és una eina per realitzar el disseny de projectes amb UML (Unified Modelling
Language). Dia és una eina per realitzar diagrames de diferents tipus: de flux, d’entitatrelació,
UML, de contactes, etc.
Sistemes de control de versions, com CVS, eines de gestió de canvis, com Bugzilla,
col·laboratives, com eGroupware, o de gestió de projectes, com GForge, dotProject i Mr
Project, són exemples de programari lliure que pot utilitzar una empresa per
desenvolupar i gestionar el desenvolupament de programari.
Integració
La integració de programari és una tasca que pot implicar la modificació de programari
o de la seva configuració, per tal que cada una de les parts integrades funcioni
correctament i sigui interoperable amb la resta. És probable que la integració inclogui
una fase d’adaptació o extensió dels programes a la necessitat del client, i una fase de
migració de dades, en el cas que la integració correspongui a un canvi de programari.
Un exemple d’integració de programari és la instal·lació d’un sistema de gestió de
continguts, com Mambo, la qual requereix disposar d’una plataforma LAMP o WAMP8.
Implantar un sistema col·laboratiu (groupware), com per exemple eGroupware, pot
implicar la integració d’aquest dins del conjunt d’aplicacions que utilitza l’empresa. Pot
ser que s’hagi de connectar a un servei de directori (LDAP) per gestionar els contactes,
pot ser que s’hagi d’adaptar perquè des dels clients de correu es pugui accedir al
sistema col·laboratiu sense necessitat d’accedir-hi a través de la interfícies web
d’aquest, etc. Integrar programari lliure significa tenir a l’abast tot el necessari per
poder-ho fer, doncs el codi font està disponible i no hi ha dependència del proveïdor del
programari quan es topa amb problemes que són difícils de resoldre, alhora que es
disposa de múltiples recursos a la xarxa per poder trobar solucions.
Formació
La formació en programari lliure és tan important com en programari propietari. Quan
se li proporciona una solució nova a un client cal contemplar un període de formació. En
el cas del programari lliure, depenent del tipus de solució implantada, caldrà donar-li
més o menys importància. Així, un canvi de sistema operatiu cap a GNU/Linux requereix
una formació adequada perquè els futurs usuaris perdin la por i el rebuig envers el nou
sistema operatiu. En canvi, amb aplicacions d’ofimàtica, com OpenOffice.org, el canvi no
és tan radical, doncs la semblança amb altres aplicacions propietaris, i el fet que es pot
provar en el sistema operatiu Windows, fan que el seu aprenentatge sigui menys costós.
D’altra banda l’empresa pot oferir ensenyament a distància utilitzant plataformes lliures
de formació en línia9 (e-Learning). Sistemes de formació en línia com Moodle, permeten
8 WAMP equival a LAMP quan el sistema operatiu és Windows en comptes de GNU/Linux.
9 La traducció no és ben bé aquesta perquè el terme eLearning és molt més ampli però, en
aquest document s’assumirà aquest significat.
6/22
L’empresa lliure
muntar un espai virtual on els alumnes disposen de diferents cursos, amb la seva
planificació, els seus materials, el seu suport virtual, etc., de manera que una empresa
pot muntar fàcilment el seu sistema d’ensenyament a distància.
Consultoria
A l’hora d’orientar els clients sobre quina és la millor solució per al seu problema
l’empresa informàtica pot contemplar tant solucions lliures com propietàries, doncs es
tracta de proposar la millor solució, tenint en compte tots els requeriments del client. El
programari lliure molts cops permet donar al client una solució amb un cost per llicència
molt petit o zero. Això no significa que el cost final del servei de consultoria sigui petit
sinó que aquest no es veu afectat per la llicència de la solució proposada sinó que
reflecteix el preu del servei.
La consultoria ha de tenir en compte també els aspectes legals relacionats amb la
solució proposada, per evitar recomanar una solució que el client, per qüestions legals,
no pugui utilitzar.
Empreses usuàries
Totes les empreses acostumen a ser avui dia usuàries d’informàtica. Depenent del tipus
d’empresa es faran servir programes més especialitzats o menys, sent comú l’ús de
programes d’ofimàtica, de comptabilitat, navegadors, clients de correu electrònic i
altres.
En alguns casos l’empresa optarà per demanar una solució a mida. Aquesta solució, el
proveïdor pot proporcionar-li des de zero, o bé adaptar programari existent per satisfer
els requeriments del client. L’empresa client sempre pot posar com requeriment que el
producte que demana sigui lliure, o el menys restrictiu possible, en el cas que la llibertat
completa no sigui possible. Amb això s’assegura que no estarà lligada al proveïdor de
programari i que, en un futur podrà optar per canviar de proveïdor si el servei que se li
dóna no és satisfactori. Com contrapartida, se li pot oferir al proveïdor, dins del
contracte, un període durant el qual els serveis relacionats se li assignin a ell, cosa
normal si es té en compte que és qui més coneixerà la solució implantada.
A continuació s’exposen alguns exemples de programari que existeix, lliure, i que
qualsevol empresa podria utilitzar sense haver de recórrer a una solució propietària i
amb un cost econòmic per llicència considerable.
Sistema operatiu
GNU/Linux és un sistema operatiu que es pot utilitzar en entorns de servidor i en
entorns d’escriptori. Hi ha multitud de distribucions de GNU/Linux, com per exemple
Fedora, SuSE, Mandrake, Debian o Slackware. A Espanya la comunitat autònoma
d’Extremadura va publicar l’any 2002 la seva distribució de GNU/Linux, anomenada
LinEx, basada en Debian. La va seguir Andalusia amb Guadalinex. Actualment existeixen
també distribucions a Madrid (MAX), Castella la Manxa (Molinux), i hi ha en projecte la
del País Valencià (LliureX). A Catalunya no hi ha una distribució pròpia de GNU/Linux,
encara que distribucions com Fedora es troben traduïdes al català. El Tecnocampus
Mataró i la regidoria Ciutat del Coneixement de l’Ajuntament de Barcelona, amb la
7/22
L’empresa lliure
col·laboració de Softcatalà, van distribuir Càtix, una metadistribució que s’executa
directament des de CD, basada en Debian i Knoppix i en català.
No només GNU/Linux és l’alternativa lliure de sistema operatiu sinó que existeixen
també OpenBSD i FreeBSD.
Paquets ofimàtics
OpenOffice.org és un paquet ofimàtic que es pot executar en entorns Windows i
GNU/Linux, amb una interfície d’usuari semblant als paquets ofimàtics coneguts.
Incorpora un processador de textos (Write), un full de càlcul (Calc), una eina per fer
presentacions (Impress), una eina de dibuix vectorial (Draw) i un editor d’equacions
(Math). OpenOffice.org es pot instal·lar en un entorn multiusuari en configuració clientservidor,
tenint una instal·lació centralitzada i diferents perfils d’usuari que hi
accedeixen. La seva compatibilitat amb els documents de Ms Office és gairebé completa,
encara que el fet que el format sigui propietari fa que en alguns casos hi hagi petits
problemes. També és capaç d’exportar documents a PDF i a format Flash. Existeix
versió en català.
Abiword és un processador de textos que també s’executa en diferents sistemes
operatius, es troba en català i és compatible amb el format de Ms Word.
KOffice és un paquet ofimàtic del mateix estil que OpenOffice.org però, que s’executa
només en sistemes GNU/Linux amb entorn d’escriptori KDE.
Navegadors
Firefox és el navegador del qual la fundació Mozilla acaba de publicar la versió 1.0. En
menys d’un mes se l’havien descarregat més de 6 milions i mig de persones. A principis
de desembre de 2004 les descàrregues ja superen els 8 milions. Es troba en català des
del primer dia que es publicà la versió 1.0 i s’executa tant en Windows com en
GNU/Linux. Suposa un seriós rival per a Internet Explorer, de Microsoft, el qual va
perdent poc a poc mercat (ja es troba per sota del 90%). Característiques de Firefox són
la navegació amb pestanyes, el bloqueig de finestres emergents, la privacitat i la
seguretat, les seves extensions, nombroses i interessants, etc.
Mozilla és el paquet que conté navegador i client de correu i de notícies de la fundació
Mozilla. Per als amants de la velocitat i de la senzillesa és recomanable Firefox, encara
que Mozilla és també una bona opció. Es troba també en català i s’executa també en
Windows i GNU/Linux.
Altres navegadors existents que també tenen força acceptació són Konqueror (a la
vegada és un gestor de fitxers) i Epiphany.
Clients de correu electrònic
Thunderbird és el client de correu del qual la fundació Mozilla està a punt de publicar la
versió 1.0. És, igual que Firefox, una alternativa al paquet complet, Mozilla. Igual que
Firefox, permet la instal·lació d’extensions, es troba en català i es pot instal·lar en
Windows i en GNU/Linux.
Com ja s’ha explicat en l’apartat de navegadors, es pot optar per instal·lar-se el paquet
8/22
L’empresa lliure
Mozilla sencer, tenint navegador i client de correu tot en un.
Ximian Evolution és un client de correu i de notícies per a GNU/Linux, que permet la
connexió a servidors Exchange, molt semblant a Microsoft Outlook, encara que amb
algunes característiques diferents, com la lectura de notícies a l’instant o les carpetes
virtuals.
Gràfics
En l’apartat de programari destinat als gràfics es poden distingir els programes de retoc
d’imatges o fotogràfic i els programes de dibuix vectorial. Gimp és un programa per al
tractament d’imatges. Permet treballar amb diferents formats d’imatge, fins i tot amb
imatges d’Adobe PhotoShop. Existeix la versió en català. Sodipodi i OpenOffice.org
Draw (aquest darrer dins d’OpenOffice.org) són dos programes per al dibuix vectorial.
Gestió de l’empresa
La comptabilitat i la facturació, fins fa relativament poc no tenia alternativa en
programari lliure a les eines que habitualment s’han fet servir. Arran de la iniciativa
LinEx a Extremadura es va crear el paquet Gestión LinEx, el qual inclou un mòdul de
comptabilitat i un de facturació. Galopín és una altra eina de facturació i BulmaGES és
una eina de comptabilitat que es pot integrar amb Galopín. Actualment aquestes eines
es troben disponibles en sistemes GNU/Linux.
Els planificadors de recursos d’empresa10 (ERP, d’Enterprise Resource Planning) són
sistemes de gestió de la informació que integren i automatitzen moltes de les pràctiques
de negoci associades amb els aspectes d’operació o de producció d’una companyia:
manufacturació, logística, distribució, inventari, trameses i comptabilitat. Un ERP
integra tots els departaments implicats en processos operatius o de producció, incloent
la comptabilitat, recursos humans, publicitat i gestió estratègica. En aquest tipus de
programari es troben Compiere, Fenicius i phpMyERP.
Bases de dades
Els dos sistemes gestors de base de dades més coneguts són MySQL i PostgreSQL. La
majoria de llocs web dinàmics, ja siguin de gestió de continguts, botigues electròniques,
etc., s’instal·len sobre una plataforma que utilitza MySQL. En canvi, aplicacions com
BulmaGES, fan servir per mantenir les dades de comptabilitat PostgreSQL. En funció de
les necessitats es pot triar una o altra, encara que poden conviure en una mateixa
màquina.
Programari col·laboratiu
El programari col·laboratiu11 (Groupware) permet integrar el treball concurrent de
diferents persones en diferents projectes. Elements habituals en un sistema col·laboratiu
són un calendari compartit, on es marquen els esdeveniments, un apartat de projectes,
un fòrum per mantenir debats entre els usuaris, una agenda de contactes compartida,
etc. eGroupware, phProjekt, dotProject són exemples de programari col·laboratiu, els
10Vegeu http://en.wikipedia.org/wiki/Enterprise_resource_planning
11Vegeu http://en.wikipedia.org/wiki/Groupware
9/22
L’empresa lliure
quals permeten la gestió dels projectes de l’empresa.
Hi ha un tipus de programari col·laboratiu orientat a permetre que diferents usuaris
creïn i gestionin informació en un lloc web. És el cas de les eines Wiki, de les quals
MediaWiki n’és un exemple12.
Gestió de continguts web
Un sistema de gestió de continguts (CMS, de l’anglès Content Management System) és
un sistema que per organitzar i facilitar la creació col·laborativa de continguts13. Usuaris
finals, no tècnics, creen els continguts en forma de text pla o de text enriquit (per
exemple, HTML), podent utilitzar en alguns casos editors WYSIWYG14 per donar format
al text. A partir d’unes plantilles definides es processa el contingut i es mostra a partir
dels estils definits en elles. Així mateix, acostuma a poder-se definir un flux de treball
(workflow), per tal que un contingut, abans de ser publicat passi per una fase de revisió
i aprovació.
Un exemple d’ús d’un sistema d’aquest tipus és un diari electrònic, on els periodistes
introdueixen les notícies mitjançant formularis web. Els periodistes poden inserir
imatges a les notícies, poden gestionar l’àrea de descàrregues que s’ofereixen als
visitants del web, poden activar o desactivar anuncis de clients (banners), etc. Mambo,
PHP-Nuke, Drupal, ezPublish i molts altres són sistemes de gestió de continguts que
s’instal·len sobre una plataforma LAMP. Existeixen versions en català, encara que són
molt senzills de traduir si no és així. Cada un dels sistemes de gestió de contingut
indicats facilita més o menys la feina en la seva instal·lació per defecte però, es poden
adaptar perquè es comportin tal com els usuaris desitgin. Tots ells permeten definir
diferents plantilles de presentació, utilitzant HTML i fulls d’estil (CSS) de manera que el
web presenti l’aspecte que es vol transmetre al visitant.
Comerç electrònic
El comerç electrònic15 consisteix en la venda, compra, publicitat i servei de productes o
serveis en xarxa. La creació de botigues virtuals, amb diferents categories de productes,
amb diferents mitjans de pagament, amb un carro de la compra on es van acumulant els
productes que s’adquiriran, es pot realitzar utilitzant programari lliure com
OsCommerce, el qual s’instal·la sobre una plataforma LAMP. Es pot personalitzar
l’aspecte, es pot connectar amb els sistemes de cobrament de targeta de diferents
entitats bancàries i es pot tenir una botiga en diferents llengües, entre elles el català.
Formació
Una empresa pot oferir formació en línia16 als seus treballadors o als seus clients (el cas
d’una acadèmia). Implantant un sistema de formació en línia es poden oferir diferents
cursos des de la web, amb la corresponent planificació per a cada un, els seus recursos,
12És el programari que hi ha darrera de la Wikipedia (http://www.wikipedia.org)
13Vegeu http://en.wikipedia.org/wiki/Content_management_system
14What You See Is What You Get, fa referència als editors que permeten editar textos (HTML en
aquest cas) en mode de disseny, tal i com es veuria en un navegador.
15Vegeu http://en.wikipedia.org/wiki/Ecommerce
16Vegeu http://en.wikipedia.org/wiki/Online_education
10/22
L’empresa lliure
amb professors que assisteixen els alumnes en l’aprenentatge, etc. Moodle és un dels
sistemes de formació en línia basat en LAMP que es fan servir actualment.
Conclusions
En una empresa el programari lliure ofereix solucions perfectament vàlides a moltes de
les seves necessitats informàtiques. El programari estàndard com paquets ofimàtics,
navegadors, i clients de correu electrònic, ha assolit un nivell de maduresa que és una
alternativa clara a l’equivalent programari propietari. Prova en són OpenOffice.org o
Firefox. El programari més específic també té alternatives lliures que cal considerar.
Una empresa que desenvolupi programari pot fer-ho sobre una plataforma de
desenvolupament completament lliure: entorns de programació, llenguatges i
plataformes, eines de gestió de projectes, de control de versions, de gestió de canvis,
etc., són utilitzades ja amb bons resultats. A l’hora de fer un desenvolupament, és
probable que una part més o menys gran ja es trobi implementada en un projecte lliure.
Aprofitar-la ajuda a reduir el temps de desenvolupament i a centrar els esforços en
altres aspectes del projecte, més propers al problema del client que no pas a aspectes
de baix nivell. Així mateix, el cost de llicències de les eines, plataformes, biblioteques,
etc., no suposa una despesa perquè acostuma a ser zero o molt petit (normalment quan
es compra un paquet preconfigurat, amb manuals, etc.).
D’altra banda, una empresa usuària d’informàtica pot aconseguir les eines necessàries
per al seu treball, amb una inversió en llicències insignificant, invertint els diners en els
serveis dedicats a trobar les solucions més adequades i a adaptar-les a les seves
necessitats. No significa que tot sigui gratuït sinó que allò que es paga és el servei, la
feina. Programes de comptabilitat i facturació, eines ERP, eines col·laboratives,
servidors de xarxa, servidors web, botigues virtuals, i altres, configuren un conjunt
d’opcions disponibles avui dia, que cal considerar davant de les corresponent
alternatives propietàries.
Davant de tot això, els professionals de la informàtica hem de ser capaços de treballar
amb programari lliure i hem d’estar preparats per assessorar sobre la seva conveniència
a l’hora d’iniciar nous projectes, nous negocis o plans de migració de programari lliure a
propietari.
Exemple de programari lliure a l’empresa
Tipus Nom URL i Descripció
Ofimàtica OpenOffice.org http://www.openoffice.org
KOffice http://www.koffice.org
AbiWord http://www.abiword.org
Gnumeric http://www.gnome.org/projects/gnumeric
Navegadors Mozilla Firefox http://www.mozilla.org/products/firefox
Mozilla http://www.mozilla.org
Konqueror http://www.konqueror.org
11/22
L’empresa lliure
Tipus Nom URL i Descripció
Epiphany http://www.gnome.org/projects/epiphany
Mozilla Camino http://www.mozilla.org/products/camino
Correu electrònic Mozilla Thunderbird http://www.mozilla.org/products/thunderbird
Mozilla http://www.mozilla.org
Ximian Evolution http://www.novell.com/products/evolution
Comptabilitat i
facturació
GestiónLinEx Contabilidad http://www.gnulinex.net/softliberado/facturlin
ex.php
Gestión LinEx Facturación http://www.gnulinex.net/softliberado/facturlin
ex.php
BulmaGES http://bulmages.bulma.net
Galopín http://galopin.sinuh.org
Desenvolupament Eclipse http://www.eclipse.org
KDevelop http://www.kdevelop.org
Mono http://www.mono-project.com
Gestió de continguts Mambo http://www.mamboserver.com
Drupal http://www.drupal.org
Wordpress http://wordpress.org
PHPNuke http://www.phpnuke.org
eZPublish http://ez.no
OpenCMS http://www.opencms.org
Comerç electrònic OsCommerce http://www.oscommerce.org
ZenCart http://www.zencart.com
phpShop http://www.phpshop.org
Servidor web Apache HTTP Server http://httpd.apache.org
Servidor
d’aplicacions
Apache Jakarta Tomcat http://jakarta.apache.org/tomcat
JBoss http://www.jboss.org
Serveis web Axis http://ws.apache.org/axis
Llenguatges per a la
web
PHP http://www.php.net
Perl http://www.perl.com
Base de dades MySQL http://www.mysql.org
PostgreSQL http://www.postgresql.org
DBDesigner http://www.fabforce.net/dbdesigner4
phpMyAdmin http://www.phpmyadmin.net
12/22
L’empresa lliure
Tipus Nom URL i Descripció
Programari
col·laboratiu
eGroupware http://www.egroupware.org
phProjekt http://www.phprojekt.org
phpGroupware http://www.phpgroupware.org
OpenGroupware http://www.opengroupware.org
Kolab http://kolab.org
phpCollab http://www.phpcollab.com
TUTOS http://www.tutos.org
GForge http://www.gforge.org
MediaWiki http://wikipedia.sourceforge.net
phpWiki http://phpwiki.sourceforge.net
Planificació de
recursos d’empresa
(ERP)
Compiere http://www.compiere.org
WebERP http://www.weberp.org
phpMyERP http://phpmyerp.sourceforge.net
Fenicius http://www.canama.net/fenicius/index.html
Gestió de relació
amb els clients
(CRM)
Compière http://www.compiere.org
SugarCRM http://www.sugarcrm.com
Formació en línia Moodle http://www.moodle.org
Claroline http://www.claroline.net
Spaghetti Learning http://www.spaghettilearning.com
Criptografia i
signatura electrònica
BouncyCastle http://www.bouncycastle.org
OpenCA http://www.openca.org
Tractament
d’imatges
Gimp http://www.gimp.org
Dibuix vectorial Sodipodi http://www.sodipodi.com
OpenOffice.org http://www.openoffice.org
Tractament de so Audacity http://audacity.sourceforge.net
Gravació de discos XCDRoast http://www.xcdroast.org
k3b http://k3b.sourceforge.net
Sistema operatiu GNU/Linux Vegeu, per exemple, http://distrowatch.com
mirar quines són les distribucions disponibles
FreeBSD http://www.freebsd.org
13/22
L’empresa lliure
Tipus Nom URL i Descripció
Gestió de projectes dotProject http://www.dotproject.net
OpenWorkbench http://www.openworkbench.org
Mr Project http://mrproject.codefactory.se
Redimensió de
particions
QTParted http://qtparted.sourceforge.net
Còpia de seguretat Amanda http://www.amanda.org
Diagrames (UML,
flux,…)
ArgoUML http://argouml.tigris.org
Dia http://www.gnome.org/projects/dia
Gestió d’errors i de
canvis
Bugzilla http://www.bugzilla.org
Control de versions CVS http://www.gnu.org/software/cvs
Subversion http://subversion.tigris.org
TortoiseCVS http://www.tortoisecvs.org
OpenCM http://www.opencm.org
Enllaços
Enllaç Descripció
http://www.lafarga.org Espai web posat en marxa per encàrrec de la Secretaria de
Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat
de Catalunya, per tal d’establir un punt de trobada i de treball
de tots els actors implicats en el programari lliure.
http://www.softcatala.org Softcatalà és una associació sense ànim de lucre que s’ha
caracteritzat des de fa anys en la traducció de programari al
català. Tot i no ser el seu principal objectiu, a Catalunya són
un referent en la promoció del programari lliure. Participen en
les localitzacions catalanes de projectes com OpenOffice.org,
Mozilla Firefox, Mozilla Thunderbird, Mozilla, AbiWord, etc.
http://www.libroblanco.com Llibre blanc del programari lliure a Espanya.
http://www.gnu.org o
http://www.fsf.org
Web del projecte GNU, iniciat el 1984 per Richard M. Stallman
i de la Free Sofware Foundation (FSF), nascuda el 1985 per
tirar endavant el projecte GNU i per difondre el programari
lliure. S’hi pot trobar la definició de programari lliure (free
software) i una llista de llicències classificades segons la seva
llibertat.
14/22
L’empresa lliure
Enllaç Descripció
http://www.opensource.org Web de l’Open Source Initiative (OSI), nascuda l’any 1998,
sent Eric Raymond un dels fundadors, per donar un aspecte
més atractiu en l’àmbit comercial al programari lliure, davant
la postura de confrontació que diuen que suposa el programari
lliure. S’hi pot trobar la definició de codi obert (open source), i
una llista de llicències acceptades com llicències de codi obert.
http://directory.fsf.org Directori de programari lliure de la FSF i de la UNESCO.
http://freshmeat.net Directori de programari, en la seva majoria lliure.
http://sourceforge.net Un dels majors directoris i repositoris de projectes programari
lliure.
http://osdir.com/Downloads.pht
ml
Directori de programari lliure de l’editorial O’Reilly.
http://developer.berlios.de Repositori de projectes de programari lliure a BerliOS.de.
http://bioinformatics.org/softwar
emap/?form_cat=2
Repositori de projectes de programari lliure a
Bioinformatics.org.
http://www.mozilla.org Web de la fundació Mozilla, on es poden trobar tots els
projectes que gestiona: Firefox, Thunderbird, Camino, Mozilla
Suite, Bugzilla, Calendar.
http://www.openoffice.org Web del producte OpenOffice.org. Aplega els diferents
projectes relacionats.
http://www.gnu.org/philosophy/f
ree-sw.html
Definició de programari lliure de la FSF.
http://www.gnu.org/gnu/initialannouncement.
html
Anunci oficial de l’inici del projecte GNU.
http://www.opensource.org/docs
/definition.php
Definició de programari de codi obert de la OSI. Està basada
en la guia de programari lliure de Debian (Debian Free
Software Guidelines).
http://wp.netscape.com/newsref/
pr/newsrelease558.html
Anunci de l’alliberament del codi font del navegador de
Netscape.
http://www.debian.org Web de la distribució Debian.
http://www.linex.org Web de la distribució gnuLinEx.
http://www.guadalinex.org Web de la distribució Guadalinex.
http://fedora.redhat.com Web de la distribució Fedora.
http://www.molinux.info Web de la distribució MoLinux.
http://www.lliurex.net Web de la distribució LliureX.
http://www.educa.madrid.org/we
b/madrid_linux/index.html
Web de la distribució MAX.
http://www.catix.org Web de la distribució Càtix.
http://www.mandrakelinux.com Web de la distribució Mandrake.
15/22
L’empresa lliure
Enllaç Descripció
http://www.novell.com/linux/sus
e
Web de la distribució SuSE Linux.
http://www.knoppix.org Web de la distribució Knoppix.
http://www.freebsd.org/es/index.
html
Web de FreeBSD.
http://www.openbsd.org/es/inde
x.html
Web de OpenBSD.
http://distrowatch.com DistroWatch, un web amb el recull de la majoria de les
distribucions de GNU/Linux existents.
http://www.opensourcecms.com Lloc web que recopila programari que utilitza PHP, MySQL i
Apache per generar llocs web dinàmics de gestió de
continguts, de comerç electrònic, d’aprenentatge electrònic,
etc. Es pot accedir a instal·lacions de demostració en línia.
http://www.elearningworkshops .
com
Comunitat de formació en línia on hi ha molta informació sobre
el tema i sobre programari lliure per implementar solucions
d’aquest tipus.
http://www.wikipedia.org Enciclopèdia en línia de tipus col·laboratiu i de continguts
lliures. Qualsevol persona pot editar i afegir continguts. Té
versions en unes 50 llengües.
http://ca.wikipedia.org La Viquipèdia, versió en català de la Wikipedia.
http://www.opensource.org/hallo
ween
The Halloween Docs són una sèrie de documents escrits per
Eric S. Raymond sobre l’estratègia de Microsoft contra Linux i
el programari lliure.
Referències
[1] Jesús González Barahona, Joaquín Seoane Pascual, Gregorio Robles (2003):
“Introducción al software libre”.
http://www.uoc.edu/masters/softwarelibre/cat/materials/libre.pdf
[2] Jordi Mas (2003): “Programari lliure en el sector públic”
http://www.softcatala.org/articles/article28.htm
[3] Eric S. Raymond (1997):”The Cathedral and the Bazaar”
http://www.catb.org/~esr/writings/cathedral-bazaar/
[4] Ismael Fanlo (2004): Apunts per a un “esmorzar tecnològic”
http://oficinalibre.net/node/view/1
16/22
L’empresa lliure
[5] Eric S. Raymond (1998): “Homesteading the Noosphere”
http://www.catb.org/~esr/writings/homesteading/homesteading
[6] Eric S. Raymond (1999): “The Magic Cauldron”
http://www.catb.org/~esr/writings/cathedral-bazaar/magic-cauldron
[7]Richard M. Stallman (2002): “Free Software, Free Society”
http://www.gnu.org/doc/book13.html
[8] John Lettice / The Register (2004): “Windows v Linux security: the real facts”
http://www.theregister.co.uk/2004/10/22/linux_v_windows_security
[9] Jordi Mas (2002): “Programari lliure i llengües minoritzades: una oportunitat
impagable”
http://www.softcatala.org/articles/article16.htm
17/22
L’empresa lliure
Llicència
Aquest treball es distribueix sota la llicència Creative Commons Reconeixement-
CompartirIgual 2.0, la qual podeu trobar, en català, a la URL
http://creativecommons.org/licenses/by-sa/2.0/deed.ca. El seu text legal el teniu a
continuació:
Attribution-ShareAlike 2.0
CREATIVE COMMONS CORPORATION IS NOT A LAW FIRM AND DOES NOT PROVIDE
LEGAL SERVICES. DISTRIBUTION OF THIS LICENSE DOES NOT CREATE AN
ATTORNEY-CLIENT RELATIONSHIP. CREATIVE COMMONS PROVIDES THIS
INFORMATION ON AN “AS-IS” BASIS. CREATIVE COMMONS MAKES NO
WARRANTIES REGARDING THE INFORMATION PROVIDED, AND DISCLAIMS
LIABILITY FOR DAMAGES RESULTING FROM ITS USE.
License
THE WORK (AS DEFINED BELOW) IS PROVIDED UNDER THE TERMS OF THIS
CREATIVE COMMONS PUBLIC LICENSE (“CCPL” OR “LICENSE”). THE WORK IS
PROTECTED BY COPYRIGHT AND/OR OTHER APPLICABLE LAW. ANY USE OF THE
WORK OTHER THAN AS AUTHORIZED UNDER THIS LICENSE OR COPYRIGHT LAW
IS PROHIBITED.
BY EXERCISING ANY RIGHTS TO THE WORK PROVIDED HERE, YOU ACCEPT AND
AGREE TO BE BOUND BY THE TERMS OF THIS LICENSE. THE LICENSOR GRANTS
YOU THE RIGHTS CONTAINED HERE IN CONSIDERATION OF YOUR ACCEPTANCE
OF SUCH TERMS AND CONDITIONS.
1. Definitions
a. “Collective Work” means a work, such as a periodical issue, anthology or
encyclopedia, in which the Work in its entirety in unmodified form, along with a
number of other contributions, constituting separate and independent works in
themselves, are assembled into a collective whole. A work that constitutes a
Collective Work will not be considered a Derivative Work (as defined below) for
the purposes of this License.
b. “Derivative Work” means a work based upon the Work or upon the Work and
other pre-existing works, such as a translation, musical arrangement,
dramatization, fictionalization, motion picture version, sound recording, art
reproduction, abridgment, condensation, or any other form in which the Work
may be recast, transformed, or adapted, except that a work that constitutes a
Collective Work will not be considered a Derivative Work for the purpose of this
License. For the avoidance of doubt, where the Work is a musical composition or
sound recording, the synchronization of the Work in timed-relation with a moving
image (“synching”) will be considered a Derivative Work for the purpose of this
License.
c. “Licensor” means the individual or entity that offers the Work under the terms of
this License.
d. “Original Author” means the individual or entity who created the Work.
e. “Work” means the copyrightable work of authorship offered under the terms of
18/22
L’empresa lliure
this License.
f. “You” means an individual or entity exercising rights under this License who has
not previously violated the terms of this License with respect to the Work, or who
has received express permission from the Licensor to exercise rights under this
License despite a previous violation.
g. “License Elements” means the following high-level license attributes as selected
by Licensor and indicated in the title of this License: Attribution, ShareAlike.
2. Fair Use Rights. Nothing in this license is intended to reduce, limit, or restrict any
rights arising from fair use, first sale or other limitations on the exclusive rights of the
copyright owner under copyright law or other applicable laws.
3. License Grant. Subject to the terms and conditions of this License, Licensor hereby
grants You a worldwide, royalty-free, non-exclusive, perpetual (for the duration of the
applicable copyright) license to exercise the rights in the Work as stated below:
a. to reproduce the Work, to incorporate the Work into one or more Collective
Works, and to reproduce the Work as incorporated in the Collective Works;
b. to create and reproduce Derivative Works;
c. to distribute copies or phonorecords of, display publicly, perform publicly, and
perform publicly by means of a digital audio transmission the Work including as
incorporated in Collective Works;
d. to distribute copies or phonorecords of, display publicly, perform publicly, and
perform publicly by means of a digital audio transmission Derivative Works.
e. For the avoidance of doubt, where the work is a musical composition:
i. Performance Royalties Under Blanket Licenses. Licensor waives the
exclusive right to collect, whether individually or via a performance rights
society (e.g. ASCAP, BMI, SESAC), royalties for the public performance or
public digital performance (e.g. webcast) of the Work.
ii. Mechanical Rights and Statutory Royalties. Licensor waives the
exclusive right to collect, whether individually or via a music rights society
or designated agent (e.g. Harry Fox Agency), royalties for any phonorecord
You create from the Work (“cover version”) and distribute, subject to the
compulsory license created by 17 USC Section 115 of the US Copyright Act
(or the equivalent in other jurisdictions).
f. Webcasting Rights and Statutory Royalties. For the avoidance of doubt,
where the Work is a sound recording, Licensor waives the exclusive right to
collect, whether individually or via a performance-rights society (e.g.
SoundExchange), royalties for the public digital performance (e.g. webcast) of the
Work, subject to the compulsory license created by 17 USC Section 114 of the US
Copyright Act (or the equivalent in other jurisdictions).
The above rights may be exercised in all media and formats whether now known or
hereafter devised. The above rights include the right to make such modifications as are
technically necessary to exercise the rights in other media and formats. All rights not
expressly granted by Licensor are hereby reserved.
4. Restrictions.The license granted in Section 3 above is expressly made subject to and
limited by the following restrictions:
19/22
L’empresa lliure
a. You may distribute, publicly display, publicly perform, or publicly digitally
perform the Work only under the terms of this License, and You must include a
copy of, or the Uniform Resource Identifier for, this License with every copy or
phonorecord of the Work You distribute, publicly display, publicly perform, or
publicly digitally perform. You may not offer or impose any terms on the Work
that alter or restrict the terms of this License or the recipients’ exercise of the
rights granted hereunder. You may not sublicense the Work. You must keep intact
all notices that refer to this License and to the disclaimer of warranties. You may
not distribute, publicly display, publicly perform, or publicly digitally perform the
Work with any technological measures that control access or use of the Work in a
manner inconsistent with the terms of this License Agreement. The above applies
to the Work as incorporated in a Collective Work, but this does not require the
Collective Work apart from the Work itself to be made subject to the terms of this
License. If You create a Collective Work, upon notice from any Licensor You must,
to the extent practicable, remove from the Collective Work any reference to such
Licensor or the Original Author, as requested. If You create a Derivative Work,
upon notice from any Licensor You must, to the extent practicable, remove from
the Derivative Work any reference to such Licensor or the Original Author, as
requested.
b. You may distribute, publicly display, publicly perform, or publicly digitally
perform a Derivative Work only under the terms of this License, a later version of
this License with the same License Elements as this License, or a Creative
Commons iCommons license that contains the same License Elements as this
License (e.g. Attribution-ShareAlike 2.0 Japan). You must include a copy of, or the
Uniform Resource Identifier for, this License or other license specified in the
previous sentence with every copy or phonorecord of each Derivative Work You
distribute, publicly display, publicly perform, or publicly digitally perform. You
may not offer or impose any terms on the Derivative Works that alter or restrict
the terms of this License or the recipients’ exercise of the rights granted
hereunder, and You must keep intact all notices that refer to this License and to
the disclaimer of warranties. You may not distribute, publicly display, publicly
perform, or publicly digitally perform the Derivative Work with any technological
measures that control access or use of the Work in a manner inconsistent with the
terms of this License Agreement. The above applies to the Derivative Work as
incorporated in a Collective Work, but this does not require the Collective Work
apart from the Derivative Work itself to be made subject to the terms of this
License.
c. If you distribute, publicly display, publicly perform, or publicly digitally perform
the Work or any Derivative Works or Collective Works, You must keep intact all
copyright notices for the Work and give the Original Author credit reasonable to
the medium or means You are utilizing by conveying the name (or pseudonym if
applicable) of the Original Author if supplied; the title of the Work if supplied; to
the extent reasonably practicable, the Uniform Resource Identifier, if any, that
Licensor specifies to be associated with the Work, unless such URI does not refer
to the copyright notice or licensing information for the Work; and in the case of a
Derivative Work, a credit identifying the use of the Work in the Derivative Work
(e.g., “French translation of the Work by Original Author,” or “Screenplay based
20/22
L’empresa lliure
on original Work by Original Author”). Such credit may be implemented in any
reasonable manner; provided, however, that in the case of a Derivative Work or
Collective Work, at a minimum such credit will appear where any other
comparable authorship credit appears and in a manner at least as prominent as
such other comparable authorship credit.
5. Representations, Warranties and Disclaimer
UNLESS OTHERWISE AGREED TO BY THE PARTIES IN WRITING, LICENSOR OFFERS
THE WORK AS-IS AND MAKES NO REPRESENTATIONS OR WARRANTIES OF ANY
KIND CONCERNING THE MATERIALS, EXPRESS, IMPLIED, STATUTORY OR
OTHERWISE, INCLUDING, WITHOUT LIMITATION, WARRANTIES OF TITLE,
MERCHANTIBILITY, FITNESS FOR A PARTICULAR PURPOSE, NONINFRINGEMENT,
OR THE ABSENCE OF LATENT OR OTHER DEFECTS, ACCURACY, OR THE
PRESENCE OF ABSENCE OF ERRORS, WHETHER OR NOT DISCOVERABLE. SOME
JURISDICTIONS DO NOT ALLOW THE EXCLUSION OF IMPLIED WARRANTIES, SO
SUCH EXCLUSION MAY NOT APPLY TO YOU.
6. Limitation on Liability. EXCEPT TO THE EXTENT REQUIRED BY APPLICABLE
LAW, IN NO EVENT WILL LICENSOR BE LIABLE TO YOU ON ANY LEGAL THEORY
FOR ANY SPECIAL, INCIDENTAL, CONSEQUENTIAL, PUNITIVE OR EXEMPLARY
DAMAGES ARISING OUT OF THIS LICENSE OR THE USE OF THE WORK, EVEN IF
LICENSOR HAS BEEN ADVISED OF THE POSSIBILITY OF SUCH DAMAGES.
7. Termination
a. This License and the rights granted hereunder will terminate automatically upon
any breach by You of the terms of this License. Individuals or entities who have
received Derivative Works or Collective Works from You under this License,
however, will not have their licenses terminated provided such individuals or
entities remain in full compliance with those licenses. Sections 1, 2, 5, 6, 7, and 8
will survive any termination of this License.
b. Subject to the above terms and conditions, the license granted here is perpetual
(for the duration of the applicable copyright in the Work). Notwithstanding the
above, Licensor reserves the right to release the Work under different license
terms or to stop distributing the Work at any time; provided, however that any
such election will not serve to withdraw this License (or any other license that has
been, or is required to be, granted under the terms of this License), and this
License will continue in full force and effect unless terminated as stated above.
8. Miscellaneous
a. Each time You distribute or publicly digitally perform the Work or a Collective
Work, the Licensor offers to the recipient a license to the Work on the same terms
and conditions as the license granted to You under this License.
b. Each time You distribute or publicly digitally perform a Derivative Work, Licensor
offers to the recipient a license to the original Work on the same terms and
conditions as the license granted to You under this License.
c. If any provision of this License is invalid or unenforceable under applicable law, it
shall not affect the validity or enforceability of the remainder of the terms of this
License, and without further action by the parties to this agreement, such
21/22
L’empresa lliure
provision shall be reformed to the minimum extent necessary to make such
provision valid and enforceable.
d. No term or provision of this License shall be deemed waived and no breach
consented to unless such waiver or consent shall be in writing and signed by the
party to be charged with such waiver or consent.
e. This License constitutes the entire agreement between the parties with respect to
the Work licensed here. There are no understandings, agreements or
representations with respect to the Work not specified here. Licensor shall not be
bound by any additional provisions that may appear in any communication from
You. This License may not be modified without the mutual written agreement of
the Licensor and You.
Creative Commons is not a party to this License, and makes no warranty whatsoever in
connection with the Work. Creative Commons will not be liable to You or any party on
any legal theory for any damages whatsoever, including without limitation any general,
special, incidental or consequential damages arising in connection to this license.
Notwithstanding the foregoing two (2) sentences, if Creative Commons has expressly
identified itself as the Licensor hereunder, it shall have all rights and obligations of
Licensor.
Except for the limited purpose of indicating to the public that the Work is licensed under
the CCPL, neither party will use the trademark “Creative Commons” or any related
trademark or logo of Creative Commons without the prior written consent of Creative
Commons. Any permitted use will be in compliance with Creative Commons’ thencurrent
trademark usage guidelines, as may be published on its website or otherwise
made available upon request from time to time.
Creative Commons may be contacted at http://creativecommons.org/.
22/22