És l’hora de pintar la paret del cementiri?

És l’hora de pintar la paret del cementiri? No ho sé. Potser sí, que ara no hi ha temps per a massa res més de manera immediata. M’explico. Que passem una crisi important no ho pot negar ningú. Fets i xifres són prou eloqüents. I ara, el marge de maniobra és escàs. Parlo concretament de com el Govern espanyol ha reaccionat perquè si es tractés de Catalunya i disposéssim del poder i els recursos que ens pertoquen, i són nostres, segur que avui afrontaríem els entrebancs de l’actual context econòmic amb molta més fermesa i agilitat.

Fa unes setmanes vaig poder llegir un article en aquestes mateixes pàgines de l’exministre d’Indústria, Joan Majó, titulat “Claus per utilitzar els diners de tots” i que, de fet, és el que motiva aquesta rèplica de suport. Majó, que seguint la doctrina de Keynes es mostrava defensor de potenciar la inversió en obres públiques per generar ocupació i mitigar així els efectes que pot tenir un atur desbocat sobre el consum i el creixement econòmic, matisava els efectes reals que poden tenir mesures determinades mesures preses recentment pel Govern espanyol. Com els 400 euros que es varen deixar de retenir a la nòmina dels treballadors el juny passat o l’anomenat pla ZP per abocar 8.000 milions d’euros als municipis de l’Estat en forma d’inversions no previstes enguany. I és així com sorgeixen projectes com el de pintar la paret d’un cementiri d’un poble català. I és ben lloable i segurament una bona noticia pels pintors aturats. Però i després, què? No es tracta de ridiculitzar aquesta iniciativa sinó que aquest exemple esdevé una imatge molt potent sobre d’on venim, a on som, i cap a on no podem anar.

Com deia Joan Majó en el citat article, no es tracta només de prendre “mesures keynesianes anticícliques” per reactivar l’actual model econòmic sinó que, el que cal, són les inversions pel canvi de model, és a dir,  les tecnològiques que aportin coneixement i competitivitat al país. La Generalitat de Catalunya ho ha entès, per exemple, essent conscient de com de crucials les infraestructures de telecomunicacions per a bastir unes bases sòlides per al creixement i la prosperitat de la nostra nació. Per això des del Departament de Governació i Administracions Públiques, mitjançant la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació, tenim compromesos per aquesta legislatura 110 milions d’euros al pla Catalunya Connecta per aportar Internet de banda ampla, la Televisió Digital Terrestre o la cobertura de telefonia mòbil a tots els polígons industrials del país i els municipis de més de 50 habitants.

Amb aquesta inversió “de canvi” volem que els sectors innovadors del nostre país guanyin pes en la generació de riquesa, en detriment del protagonisme que han tingut les activitats més tradicionals com la construcció i el turisme. Aquests sectors són massa dependents de la capacitat de les famílies i hi han de ser, però el seu protagonisme no ens dóna, en època de crisi, respostes contundents.

Facilitar la connectivitat de les infraestructures de telecomunicacions comporta una major utilització i eficiència de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i de retruc, doncs, a la productivitat, competitivitat i innovació de les empreses I són aquestes infraestructures les que també ens ajuden a transmetre la informació i el coneixement per formar el capital humà. Un capital humà com el que, properament, haurà de començar a disposar de l’acreditació en l’ús de les TIC que impulsa el Govern de Catalunya. En definitiva és el teixit empresarial amb autèntic valor i amb els recursos humans ben formats el que pot encarar les sotragades amb més fermesa. Les d’ara i les que tornin a venir.

Però no cal ser excessivament llest per entendre que aquestes inversions no es fan en quatre dies com ara pintar les parets del cementiri. Ja fa anys que se’ns advertia de la necessitat de canviar el model del totxo i el sol i platja. Les inversions estratègiques calia fer-les fa anys per a poder afrontar moments durs com l’actual. Però l’ofegament econòmic al qual ens ha sotmès el Govern espanyol i les cataplasmes que ens ofereix ara ens han dut on som. El Govern de Catalunya ha tingut clar que calia internacionalitzar l’economia, fer apostes per l’R+D+I i, fins on ha pogut, les infraestructures que eren a les seves mans.

De fet, coincidint amb l’actualitat recent, el flamant president dels EUA, Barack Obama, deia en el seu discurs de presa de possessió  que “l’estat de la nostra economia exigeix accions ràpides i dràstiques i actuarem, no només per crear nous llocs de treball, sinó per posar una nova base de creixement. Construirem ponts i camins, xarxes elèctriques i línies digitals que impulsin el nostre comerç i ens uneixin”. O tenim clar això o Catalunya d’aquí a pocs anys no pintarà res. Ni parets.

Font:STSI

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s